Pel que fa a l’economia del Principat d’Astúries, es sustenta bàsicament en els tres sectors econòmics que hi ha actualment. En primer lloc hi ha el sector primari on hi ha un total del 10% de la població activa, aquests es dediquen a la ramaderia (sobretot de vaques), a l’agricultura (blat de moro, patates i pomes ), i a la pesca. Dins del sector primari també hi destaca la indústria de la mineria i el carbó, molt important a mitjans del segle passat, ja que va donar molta economia al principat, actualment està en retrocés, tot i que encara funciona.
En segon lloc, tenim el sector secundari, que comprèn un 20% de la població activa, aquests es dediquen sobretot a la siderúrgia, donant també importància a l’alimentació, la fabricació d’armament, a la química i al transport.
Finalment, tenim el sector terciari, amb el 70% de la població activa i que va en augment, això és a causa del turisme, que ha adquirit la regió durant aquests últims anys.
Un cop exposades les idees principals de l’economia Asturiana, entrarem a parlar més a fons sobre quins són els treballs o serveis que els habitants d’aquesta comunitat tenen.
En segon lloc, tenim el sector secundari, que comprèn un 20% de la població activa, aquests es dediquen sobretot a la siderúrgia, donant també importància a l’alimentació, la fabricació d’armament, a la química i al transport.
Finalment, tenim el sector terciari, amb el 70% de la població activa i que va en augment, això és a causa del turisme, que ha adquirit la regió durant aquests últims anys.
Imatges extretes de IDEPA
Agricultura i silvicultura
L’agricultura asturiana té una gran quantitat i varietat d’explotacions agrícoles, normalment aquestes estan al voltant d’una “Casería” una gran propietat, que s’explota de manera indirecte, ja sigui per mitjà d’arrendament, és a dir, lloguer, o bé per herència. Aquests masos solen tenir al voltant d'unes tres hectàrees. Malauradament durant els últims anys, aquests masos han deixat de ser rentables i molts s’han convertit en cases rurals que ofereixen tranquil·litat i serveis turístics. Les Caseries que han aguantat ha estat a causa de la gran inversió que han fet amb maquinària o perquè treballen a temps parcial i optimitzant costos.
La majoria d’aquestes explotacions són regentades per persones d’edat avançada i el futur no acaba d’estar assegurat, i per tant, es tem que en un futur puguin desaparèixer. No obstant, a Astúries també hi trobem explotacions modernes dirigides al mercat i venda de productes per la indústria agroalimentària.
Ramaderia
La ramaderia de bovina aporta gairebé el 75% del total, les altres cabanes amb prou feines tenen presència. Té un patró de localització molt clar. En els consells del sudmuntanyós predomina el boví de carn, en règim semiextensiu, mentre que els consells del nord i els de Pics d'Europa estan orientats al boví de llet.
Proposem el visionat del vídeo penjat al YouTube "Asturiana de los Valles" que permet conèixer amb més profunditat una raça bovina pròpia de la regió i que, a més, permet complementar i ampliar els continguts.
Els consells costaners i els de l'Astúries central tenen explotacions intensives, mentre que la resta tenen explotacions semiextensives. Es tracta d'una producció completament destinada al mercat.
Els consells que més llet produeixen són els de la costa occidental. En conjunt l'Occident d'Astúries és més lleter que l'Orient, però les grans centrals lleteres se situen en el centre: Siero, Villaviciosa i Gijón, i en l'Occident Sales i Navia. La ramaderia de llet és l'única activitat agrícola moderna de la regió.
Pesca
Astúries és una de les regions pesqueres amb més tradició però amb menys recursos. Utilitza sobretot la pesca d’altura i la seva flota s’especialitza en arts de palangre, arrossegament i volanta. Els principals ports pesquers més econòmics són Gijón, Avilés i Cudillero.
Més del 80% dels barcos del principat, però, són d’ús familiar i dedicats a una economia petita. L'Asturiana és una de las flotes d'Espanya que més s'ha reduït en els últims temps. Els antics ports pesquers tenen actualment un caràcter més esportiu. Els principals peixos de la zona són la sardina, el lluç, la tonyina, la cavalla, el sorell, i la bacaladilla. L’alternativa a la pesca és l' aqüicultura que es dedica a la cria dels peixos que ho permeten en piscifactories on també hi ha marisc com ostres, musclos, petxines.
Més del 80% dels barcos del principat, però, són d’ús familiar i dedicats a una economia petita. L'Asturiana és una de las flotes d'Espanya que més s'ha reduït en els últims temps. Els antics ports pesquers tenen actualment un caràcter més esportiu. Els principals peixos de la zona són la sardina, el lluç, la tonyina, la cavalla, el sorell, i la bacaladilla. L’alternativa a la pesca és l' aqüicultura que es dedica a la cria dels peixos que ho permeten en piscifactories on també hi ha marisc com ostres, musclos, petxines.
Mineria i energia
La mineria i la producció de carbó ha estat, sens dubte, una font d’ingressos pel principat i durant molt de temps, la vida econòmica ha girat al voltant d’això. Actualment, aquests recursos ja no són tan fàcils d’explotar i ja no tenen una rendibilitat econòmica tant alta. Molt poques mines d’Astúries són privades, la majoria pertanyen a HUNOSA, que va ser una empresa pública fina als anys 90, quan es varen acabar les ajudes de la UE cap al carbó. Aquest carbó va ser fonamental per al procés d’industrialització d’Astúries. A part d’això també se’n extreia fluor, zinc, or, ferro i plom tots ells de difícil extracció.
Astúries també és una de les principals regions productores d’energia elèctrica, degut a la seva situació geogràfica i clima molt humit i amb aigua abundant, però la consumeix quasi tota.
La crisi del sector miner va afectar tota l’economia de la regió i va començar als anys 80 amb l’anomenada reconversió industrial, moltes plantes industrials es varen veure obligades a modernitzar-se per continuar sent competitives, però això els va suposar haver de deixar de dependre del carbó, d’aquí en varen sorgir les ZUR (Zona Urgent Re industrialització) però les ajudes no varen ser suficients.
En aquest apartat proposem el visionat dels vídeos penjats al YouTube "Minería i Patrimonio Industrial", els quals ens permeten endinsar-nos en el context miner de la regió i rebre algunes impressions i opions de persones implicades.
Astúries també és una de les principals regions productores d’energia elèctrica, degut a la seva situació geogràfica i clima molt humit i amb aigua abundant, però la consumeix quasi tota.
La crisi del sector miner va afectar tota l’economia de la regió i va començar als anys 80 amb l’anomenada reconversió industrial, moltes plantes industrials es varen veure obligades a modernitzar-se per continuar sent competitives, però això els va suposar haver de deixar de dependre del carbó, d’aquí en varen sorgir les ZUR (Zona Urgent Re industrialització) però les ajudes no varen ser suficients.
En aquest apartat proposem el visionat dels vídeos penjats al YouTube "Minería i Patrimonio Industrial", els quals ens permeten endinsar-nos en el context miner de la regió i rebre algunes impressions i opions de persones implicades.
Sector terciari, turisme i serveis
Astúries està en un procés de transformació econòmica difícil, el sector terciari és, com en moltes economies el que més contribueix al PIB i el que més produeix. D’aquests destaquen el comerç amb bones àrees comercials i botigues i l’àrea financera, ja que les empreses necessiten bancs potents per poder fer inversions.
El turisme és un dels sectors més estables de la regió, no és molt gran, ja que els climes de sol i platja no sempre hi són presents, però sí que hi ha un gran tiratge cap al turisme rural i familiar. Per tant, podríem dir que té dos destins diferents, la muntanya, amb el turisme rural i “los Picos de Europa” i el mar tan a la costa oriental com la occidental. Aquest turisme utilitza molt els càmpings i les cases rurals com a refugi d’estances de vacances, aquest fet fa que no hi hagi una gran infraestructura hotelera a diferència, per exemple, de les Illes Balears.
El turisme és un dels sectors més estables de la regió, no és molt gran, ja que els climes de sol i platja no sempre hi són presents, però sí que hi ha un gran tiratge cap al turisme rural i familiar. Per tant, podríem dir que té dos destins diferents, la muntanya, amb el turisme rural i “los Picos de Europa” i el mar tan a la costa oriental com la occidental. Aquest turisme utilitza molt els càmpings i les cases rurals com a refugi d’estances de vacances, aquest fet fa que no hi hagi una gran infraestructura hotelera a diferència, per exemple, de les Illes Balears.
Importacions i exportacions
Pel que fa a les importacions, els principals productes que necessita el Principat són: combustibles (olis minerals), minerals (escòries i cendres), i fundicions (ferro i acer).
Imatge extreta de IDEPA
El Principat d'Astúries exporta els seus productes principalment als Països de la Unió Europea com ara França, Alemanya o Portugal, tot i que també n'exporta a Estats Units, Turquia o Brasil. Els productes més exportats són el cinc, productes manufacturats i fundicions.
Imatges extretes de IDEPA
REFERÈNCIES
IDEPAWEB. Instituto de Desarrollo Económico del Principado de Asturias. Octubre 2011. Gobierno del Principado de Asturias. 7 novembre 2011 http://www.idepa.es/sites/web/idepaweb/
Terán, M; Solé, L.; y otros. (1987) Geografía Regional de España. Barcelona: Editorial Ariel.
Asturias, mas cerca. Gobierno del Principado de Asturias. 2006. Gobierno del Principado de Asturias. 3 octubre 2011http://www.asturias.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada