Situació geogràfica
El Principat d’Astúries és una comunitat autònoma espanyola situada al nord-est de la Península Ibèrica, al litoral cantàbric. Limita al nord amb el Mar Cantàbric, a l’oest amb la Comunitat Autònoma de Galícia, a l’est amb la Comunitat Autònoma de Cantàbria i al sud amb la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
A continuació afegim un mapa interactiu en el que es pot observar el Principat i les regions veïnes amb les quals es delimita:
La capital del Principat és Oviedo i les principals poblacions asturianes (Gijon, Avilés, Mieres, Langreo, etc.) es concentren en la zona central de la regió, des de la costa a l’interior seguint les valls.
Superfície
El Principat ocupa una extensió de 10.565 km2 i la seva costa contempla una longitud de 401 km.
Demografia i població
Astúries disposa d’una població que supera lleugerament el milió d’habitants, dels quals segons l'Institut Nacional d'Estadística un 52% són dones i un 48% homes. La població actual es caracteritza per posseir la taxa més alta de mortalitat d’Espanya (12‰) i la més baixa de natalitat (6‰). És per aquest motiu que s'observa una progressiva devallada de la població en els últims anys.
Gràfic extret de IDEPA
La llengua oficial és el castellà, tot i que també s’utilitza l’asturià. El nom d’Astúries procedeix dels “Asturs”, el primer poble que va habitar aquesta regió abans de la romanització.
Organització territorial
La Comunitat està dividida en 78 consells, els quals contemplen el mateix valor legal que el municipi. Sota els consells, l’entitat menor és la parròquia, la qual no ha de coincidir necessàriament amb la parròquia eclesiàstica. Dintre de cada parròquia es distingeixen els diferents barris.
Mar i muntanya
Tota la regió asturiana està ubicada en la vessant nord de la serralada cantàbrica, en el tram de major amplada i d’alçades més elevades. La serralada descendeix en pocs quilòmetres de cims de més de 2.000 m fins el nivell del mar. Junt al litoral es troben muntanyes de baixa alçada que configuren una costa escarpada i que esdevenen el flanc nord d’una llarga depressió central. Els pics més alts es troben en la zona meridional de la regió, destacant Torre Cerredo (2.648 m), Peña Santa (2.596 m), el Naranjo de Bulnes o Pico Urriello (2.519 m), los Picos d’Europa, Peña Ubiña (2.417 m) i la Sierra de Rañadoiro a l’oest.
Imatge extreta de blog.educastur
La xarxa hidrogràfica està formada per rius curts de cabal constant i d’aigües ràpides. Els més importants són el Deva, el Sella, el Nalon, el Navia i l’Eo. La costa és molt irregular i posseeix petits entrants que conformen platges i ries, d’entre les quals destaquen el Cabo de Peñas i de Lastres.
En aquest apartat proposem el visionat del vídeo penjat al YouTube "Asturias: la mirada del viento" que és un fragment del documental que porta per títol el mateix nom. A través d'aquest, podrem fer-nos una idea més significativa dels continguts tractats en aquest apartat.
Clima
El clima asturià és de tipus oceànic, amb precipitacions abundants repartides al llarg de l’any amb màximes en els mesos de tardor i hivern. La zona costera contempla temperatures mitjanes mentre que en les zones interiors són més baixes. Pel que fa a la zona de la serralada Cantàbrica aquesta disposa d’un clima de muntanya caracteritzat per les fortes nevades i temperatures molt baixes.
Imatges extretes de etsimo
Flora i Fauna
La vegetació natural està formada per espècies pròpies de zones humides. Els boscos ocupen una gran extensió juntament amb els prats naturals. Les espècies més comunes són els roures, castanyers, faigs, etc. Cal destacar que s'han adaptat bé algunes espècies d'arbres foranis com el pi i l’eucaliptus.
Imatges extretes de Google Imatges
La fauna és rica en espècies, les quals són poc comunes a la resta d’Europa, com l’os bru, el llop, l'isard, el porc senglar, la guineu, l'àguila reial, el gall fer i una gran varietat de peixos de rius d’aigües braves com la truita comuna, la truita de mar i el salmó. A fi de preservar la fauna s’han creat reserves naturals com la Reserva nacional de Somiedo, el Parque nacional de los Picos de Europa i d’altres de menor extensió. Imatges extretes de Google Imatges
Gastronomia
La gastronomia asturiana contempla trets que l’associen amb la cuina gallega, normanda i bretona. Dos dels plats més coneguts són la fabada (composta de mongetes blanques i embotits de porc) i la caldereta (típic de les zones costeres que incorpora gran varietat de peixos frescos). També són populars el “pote”, els estofats de bou i tota classe de peixos, tant de riu com marins. Tot i que bastant desconeguts fora de la regió, existeixen més de cent varietats diferents d’excel·lents formatges artesans, d’entre els quals el més popular és el de Cabrales. Pel que fa a la beguda, la més popular i per excel·lència és la sidra asturiana.
REFERÈNCIES
Asturias Natural. 4 de Novembre de 2011. http://asturiasnatural.com/asturias
IDEPAWEB. Instituto de Desarrollo Económico del Principado de Asturias. Octubre 2011. Gobierno del Principado de Asturias. 7 novembre 2011 http://www.idepa.es/sites/web/idepaweb/
Molt ben organitzat i ben escollida la informació que heu traspassat en aquest bloc.
ResponEliminaSeguiré llegint la resta de pestanyes amb confiança.