Aquest apartat està estructurat en dos punts, en el primer, s’analitzen els principals aspectes i les seves causes que creiem que han afectat a la societat asturiana en els últims temps. En el segon, a tall informatiu o d’ampliació, es realitza una cronologia dels esdeveniments històrics més importants al llarg del s.XX i part del s.XXI.
Per explicar els principals canvis que ha experimentat la regió, ens centrarem en les següents variables:
Ocupació
Astúries com la resta de les comunitats autònomes de l’Estat no ha quedat el marge de les transformacions i canvis que s’han anat produint en els diferents sectors. En aquest cas, hi ha incidit l’entrada a la Unió Europea i la globalització de l’economia. Per tant, s’ha observat una clara davallada dels sectors primari i secundari a favor del terciari.
Dos dels pilars bàsics de l’economia asturiana com són la mineria i la indústria han experimentat distintes transformacions. En el cas de la mineria, la taxa d’ocupació ha passat de 52.000 treballadors en l’època de màxima esplendor fins als 3.000 treballadors actuals entre el sector públic i el privat. Tal com apuntàvem anteriorment, la globalització econòmica ha provocat que sigui més rendible importar carbó d’altres països afectant d’aquesta manera a la comunitat asturiana.
Imatge extreta de Google Imatges
Pel que fa a la indústria, composta pel ram de la siderometal·lúrgia, el naval i l’energia, han experimentat des de la dècada dels 80 una reconversió dràstica reduint severament tant els nivells d’ocupació com de la seva aportació al PIB de la regió.
Imatge extreta de Google Imatges
En el següent quadre queda reflectida aquesta tendència:
Taula extreta del document Terciarización y nuevas formas de comercio en Asturias
Així mateix, en el següent gràfic extret de la pàgina IDEPA ens mostra quin és el percentatge actual que ocupen els diferents sectors:
Gràfic extret de IDEPA
Tanmateix, hem de tenir en compte que actualment estem en un període de recessió econòmica, és a dir, de crisi. Això comporta que hi hagi un alt índex d’atur en matèria de població activa.
Taula extreta de Instituto Nacional de Empleo
Per tant, s’ha passat de períodes d’estabilitat econòmica, en els quals el mercat laboral es caracteritzava per la plena ocupació i el no requeriment de formació elevada, a un període en el que cada vegada és més important la formació i amb un accés al mercat laboral cada vegada més restringit i competitiu.
Moviments poblacionals
La societat asturiana ha experimentat diferents moviments al llarg del segle XX. En els períodes d’auge industrial, gran part de la població rural marxà cap a les ciutats, la qual cosa provocà l’augment físic dels nuclis urbans i deixà moltes zones rurals sensiblement afectades per la reducció poblacional.
Actualment, a causa d’una sèrie de factors com són el canvi d’hàbits i de mentalitat de la societat, i la revalorització de les zones rurals i naturals, s’han generat dues tendències a destacar: d’una banda, el turisme rural amb l’establiment d’una segona residència per part de la gent que viu a la ciutat, en règim de cap de setmana, estacional o vacacional. Mentre que per l’altra, la recerca de qualitat de vida i tranquil·litat ha portat a moltes persones a canviar la ciutat pel camp.
Imatge extreta de Google imatges
Transformació del paisatge
El paisatge asturià ha estat modificat i explotat per l’acció de l’home al llarg dels anys. Podríem destacar, l’explotació de les conques mineres amb fins comercials, la qual cosa deixà una empremta profunda en el terreny. Tanmateix, a causa de la decadència que ha anat experimentant el sector, hi ha hagut un canvi de tendència: d’una banda, el paisatge ha deixat de ser el protagonista de l’activitat comercial, tot i que se n’està protegint el llegat en matèria de patrimoni industrial. Mentre que per l’altra, s’està avançant en la protecció paisatgística natural.
Per tant, en aquest sentit, el paisatge ha esdevingut un element bàsic tant de la societat com de la realitat de la regió, la qual cosa ha provocat que sigui objecte de protecció a través de la formulació d’una sèrie de lleis que han derivat en la creació de distints espais naturals.
El govern central, en el seu moment, va definir quatre categories dels espais naturals en funció dels valors i bens a protegir:
• Parcs Naturals• Reserves Naturals• Monuments Naturals• Paisatges Protegits
Així mateix, el govern asturià ha configurat un pla a fi de gestionar i ordenar de manera eficaç els espais naturals protegits.
Imatge extreta de Google Imatges
A continuació, per tot aquell qui vulgui ampliar informació o estigui interessat en els principals esdeveniments històrics de la regió, deixem a disposicó la següent cronològia històrica:
Posteriorment, el moviment sindicalista asturià experimentarà una situació complicada en el context de dos moments històrics importants: d’una banda, en el 1921 es produeix la fragmentació del principal sindicat miner d’Astúries el SOMA i l’aparició d’una nova organització com és el SUM (sindicat únic dels obrers miners d’Astúries). Mentre que per l’altra, en el marc de la dictadura de Primo de Rivera, el sindicat miner es veurà obligat a col·laborar i a la negociació a canvi de mantenir intacta la seva organització. Aquest fet comportarà un descontentament general i una reducció dràstica del nombre d’afiliats en el 1928.
Els sublevats van prendre els barris d’Oviedo pròxims a la carretera de la conca i part del casc antic. La guarnició de la ciutat recolzada per alguns civils es van protegir en zones del centre de la ciutat. Després de cinc dies de lluita i amb la proximitat de reforços militars, els sublevats es van retirar després de causar importants desperfectes a la ciutat (destrucció de la Cambra Santa de la Catedral, incendi del teatre Campoamor, de la Universitat i distints edificis civils).
Després del triomf electoral de l’esquerra en el febrer de 1936 molts dels presos de la sublevació van ser amnistiats i en el juliol del mateix any, diversos sectors de l’exèrcit es van sublevar contra el govern sorgit de les urnes, la qual cosa derivarà en la Guerra Civil.
Ambdós bàndols fixen els seus objectius: pel govern republicà acabar ràpidament amb els focus rebels. Mentre que pels nacionalistes, resistir fins a l’arribada dels reforços. En el bàndol governamental, sorgeixen en els primers dies comitès que a les poques setmanes constitueixen el Comitè Provincial amb seu a Sama de Langreo, el qual té com a funcions: organitzar les milícies; mantenir els abastiments, la disciplina i l’ordre; expropiar les fàbriques i terres necessàries o abandonades o cancel·lar impostos.
La unió del Comitè Provincial amb el Comitè de Guerra creat a Gijón, donarà lloc a la formació d’un Comitè Provincial que es denominarà Consell Interprovincial d’Astúries i Lleó amb seu a Gijón.
Oviedo en mans dels nacionalistes resultarà incomunicada de la resta del territori asturià. Els continus atacs per part de les tropes republicanes a fi de recuperar-la resultaran en va a causa de l’aferrissada custòdia amb què els nacionalistes sublevats defensaren la ciutat.
Imatge extreta de Google Imatges
A mesura que avança el conflicte s’experimenta un canvi en la dinàmica: d’una banda, el bloc republicà pateix derrotes considerables en diversos fronts la qual cosa comporta una reducció dràstica tant dels efectius militar com dels territoris que controla. Mentre que per l’altra, el bloc nacionalista es va enfortint progressivament i va conquerint més territoris com Villaviciosa i Gijón, amb la qual cosa tota Astúries i tot el nord queda en mans de les forces nacionalistes.
Els asturians republicans vençuts han d’acceptar amb resignació el seu destí que passa per l’exili a l’estranger, o bé per refugiar-se a la muntanya formant grups de guerrillers “maquis” o bé acatant els càstigs exemplars que els hi imposaran els vencedors.
La postguerra provocarà que Astúries visqui uns anys de gran duresa i càstig: en primer lloc, s’experimenten grans pèrdues materials, indústries i camps arrasats. En segon lloc, es pateix fam i malalties. En tercer lloc, multitud d’edificis destruïts. En quart lloc, multitud de baixes humanes (16.000 morts, 11.500 en combat i més de 5.000 represaliats). En cinquè lloc, milers d’exiliats, etc.
Durant la postguerra molta de la població obrera restava empresonada o bé havia fugit a les muntanyes, la qual cosa va obligar al manteniment d’una força militar en la regió. Tanmateix, amb la declaració de la Segona Guerra Mundial en el 1939, el carbó i la indústria metal·lúrgica van prendre una importància extraordinària, la qual cosa va impulsar el ressorgiment de la regió.
A partir de 1950 el règim inicia una certa obertura econòmica i a Astúries neixen les primeres Comissions Obreres d’Espanya iniciant-se un període de vagues i conflictivitat que durarà fins la mort del dictador.
L’arribada de la democràcia comportarà la creació del Consell Regional d’Astúries com a òrgan provisional i en el 1981 s’aprova l’Estatut d’Autonomia d’Astúries, que determina la creació de la comunitat autònoma uniprovincial del Principat d’Astúries. Finalment, el maig de 1983 es celebren les primeres eleccions autonòmiques.
Aquest període està marcat a Astúries per una forta reconversió industrial. L’entrada d’Espanya en la Comunitat Europea en el 1986 provocarà un dur ajustament de l’economia asturiana i comportarà la reconversió en els sectors agrícola, miner, lleter, siderúrgic, pesquer i naval.
En els darrers anys, Astúries ha anat recuperant, poc a poc, els seus trets d’identitat els quals havien estat reprimits durant molt de temps. Aquest fet permet als pobles mantenir la seva personalitat i recuperar algunes festes tradicionals, abans perseguides: el “Antroxu”: carnaval popular d’Astúries, la “Boda Vaqueira” que recupera cada estiu els usos socials d’una Astúries quasi perduda, la festa del descens del Sella, una explosió que combina la vessant lúdica i l’esportiva en el si d’un ambient plenament asturià.
Dintre dels processos de recuperació cultural destaca la posta en valor de la llengua asturiana a través d’un procés de normalització lingüística que unifica, amb unes regles comunes, les parles de les principals àrees on s’ha conservat l’asturià.
Tanmateix, no només es nodreix la identitat amb la recuperació de tot allò relacionat amb el passat, Astúries també mira a la resta del món i aquesta mirada universalista es tradueix en els premis “Príncep d’Astúries” que, des de 1981, atorga la fundació del mateix nom. Amb el pas dels anys han anat guanyant prestigi fins al punt de convertir-se en referència obligada pels mitjans de comunicació internacionals, unint el nom d’Astúries amb el dels més grans escriptors, científics, esportistes, humanistes i defensors de la concòrdia entre els pobles.
Imatge extreta de Google Imatges
Actualment, el Principat d'Astúries representa una referència a nivell estatal i mundial. Tant pel que fa als seus recursos naturals, la seva aposta per la recerca, la investigació i desenvolupament, com el seu gran potencial tecnològic.
En el següent vídeo penjat al YouTube "Asturias lo dice todo el mundo" apareixen diferentes personalitats d'arreu del món que ens escenifiquen aquesta Astúries global.
Benvolguts,
ResponEliminaaquesta pestanya no és el que busquem..., no es tracta de copiar els esdeveniments històrics més importants....
Ha de ser quelcom molt més senzill, però molt més elaborat i vostre.
Grans canvis a la societat asturiana en els darrers anys. Us haurien d'ajudar testimonis directes de la regió, persones concretes.
Podeu aprofitar algunes cosetes, informacions, però ha de ser un altre text.
Segur que ho podeu fer. Endavant